7.8. Acte de lliurament d'una medalla d'honor

– Exemple d'un acte de lliurament de diverses medalles, amb presentador/a

PARLAMENT DE CATALUNYA

XIV legislatura · 8 de setembre de 2022



Medalla d'Honor del Parlament, en la categoria d'or,

a la cantant Núria Feliu i al cantautor Pau Riba, a títol pòstum,

i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset



ACTE DE LLIURAMENT



(La Coral Sant Jordi interpreta Noia de porcellana i El vestir d’en Pasqual.)

La presentadora

La Coral Sant Jordi. Bon vespre.

Lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament, en la categoria U’or, a la cantant Núria Feliu i al cantautor Pau Riba, a títol pòstum, i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset

Us donem la benvinguda a l'acte de lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en la categoria d'or.

Sabeu que la Medalla d'Honor del Parlament és una distinció creada per la Mesa l'any 2000, que s'atorga a personalitats, a institucions que mereixen un reconeixement especial. La medalla manté el disseny –la teniu allà– fet per l'artista Antoni Cumella en la primera legislatura. Aquest disseny reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. (Pausa.) Ara sí, crec que em sentiu millor. Deia que aquest disseny reprodueix les quatre barres sobre fons daurat, i l'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.

El 26 de juliol passat, la Mesa del Parlament va acordar, a proposta de la presidenta Laura Borràs, concedir la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en la categoria d'or, a títol pòstum, a la cantant Núria Feliu i Mestres i al cantautor Pau Riba i Romeva, dues figures fonamentals de la música catalana, que, com sabeu, ens han deixat aquest any.

És per aquest motiu que hem volgut començar aquest acte amb la interpretació a càrrec de la Coral Sant Jordi de Noia de porcellana, de Pau Riba, i d’El vestir d’en Pasqual, de Joan Misterio, amb música de Joan Viladomat, que va popularitzar Núria Feliu.

Núria Feliu va contribuir al prestigi de la llengua catalana, a la normalització del seu ús a partir dels anys seixanta. Ho va fer a través de la interpretació de versions de grans estàndards internacionals de la cançó del jazz, d'una banda, i de la recuperació de cuplets i altres cançons populars catalanes, de l'altra.

Pau Riba, cantautor, escriptor, inventor de paraules, va contribuir a la modernització de la llengua catalana. Ho va fer en l'àmbit de la cançó i de la nova contracultura. Entre el rock i la tradició de la cançó catalana, Pau Riba va construir un relat propi, ancorat al territori, amb unes lletres de cançons modernes que el converteixen en un dels millors lletristes catalans de tots els temps.

La cantant i compositora Mariona Sagarra i Trias, que ens acompanya avui, glossarà la figura de tots dos.

Mariona Sagarra i Trias (cantant i compositora)

Bona tarda, vicepresidenta Vergés, presidenta Laura Borràs, membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, membres del Parlament de Catalunya, diputats i diputades, autoritats, senyores i senyors, en fi, bona tarda a tothom.

Agraeixo al Parlament de Catalunya, i en concret a la presidenta Laura Borràs –a qui faig arribar ànims–, que hagi pensat en mi per fer aquesta glossa. Jo, com a músic i cantant, m'apropo amb tot el respecte a dues grans figures, dos referents indiscutibles de la nostra cultura, perquè és un gran repte, sí, però sobretot és un honor i un regal poder parlar i recordar la figura de Núria Feliu i Mestres i de Pau Riba i Romeva, dos col·legues il·lustres, dos mites únics de la nostra cultura que avui reben un homenatge que és absolutament imprescindible i que, malauradament, l'hem de fer a títol pòstum.

Dos artistes que, tenint ben poc a veure entre ells, dos mons radicalment diferents, mostren l'amplitud i la fondària del procés de resistència cultural, creació artística, reafirmació de la identitat i recuperació de la llengua catalana, que cada un d'ells va iniciar els anys seixanta del segle passat i que van seguir fent ininterrompudament en tots i cada un dels seus treballs artístics, els seus concerts, disc rere disc, propostes rere propostes, fins a arribar als nostres dies.

[...]

La presentadora

Tot seguit, per fer l'acte de lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en la categoria d'or, a Núria Feliu i Mestres, a títol pòstum, demanem que pugi a l'escenari l'honorable senyora Alba Vergés i Bosch, vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament de Catalunya. I qui recollirà la medalla és el senyor Albert Feliu i Mestres, germà de la senyora Núria Feliu i Mestres.

(Pausa. Aplaudiments.)

Albert Feliu i Mestres

Com no podia ser menys, la família estem molt, però que molt agraïts amb aquesta medalla que a la Núria en vida li hauria agradat tant poder recollir. Doncs el seu germà és qui ho fa.

Permeteu-me, solament parlaré jo dos minuts. La Núria tenia una frase que sempre deia: «El meu poble és Sants; el meu país, Catalunya.» Sants per a casa nostra va ésser, evidentment, un poble. Quan anàvem al carrer Pelai a comprar-nos roba la mare sempre deia: «Nens, arregleu-vos que anem a Barcelona, eh?»

[...]

La presentadora

Fem tot seguit l'acte de lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en la categoria d'or, a Pau Riba i Romeva, a títol pòstum. Per això demanem, de nou, la presència de l'honorable senyora Alba Vergés i Bosch, vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament de Catalunya. Qui recollirà la medalla, en aquest cas, són els senyors Pau Riba Pastor i Carles Riba i Romeva, fill gran i germà gran del cantautor Pau Riba i Romeva.

(Pausa. Aplaudiments.)

Carles Riba i Romeva

Vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya, parlamentaris i parlamentàries del Parlament de Catalunya, autoritats, president de la Generalitat i amics i amigues que ens acompanyeu, com a germà gran de Pau Riba i Romeva vull agrair la concessió que avui se li fa, a títol pòstum, del reconeixement més important que el poble de Catalunya pot fer a través del seu Parlament: el lliurament de la medalla d'or. Segur que a tots ens hauria agradat que fos el mateix Pau que vingués aquí a rebre-la, hauria estat magnífic, però ens va deixar el passat dia 6 de març d'enguany, després de mesos de dura lluita contra un càncer que ell no va voler amagar; tot el contrari, va fer pública la seva malaltia i, amb un gran coratge, es va mantenir actiu fins a l'últim moment. Va fer concerts de comiat que molts recordeu.

[...]

La presentadora

Ens has fet riure i tot.

La Mesa del Parlament també va acordar concedir la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en la categoria d'or, a dos pedagogs, Joaquim Arenas i Sampera i Margarida Muset i Adel, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català, creat el 1978 per la Generalitat, principal òrgan impulsor dels programes d'immersió lingüística a les escoles del país.

El lingüista Enric Larreula i Vidal és qui n'ha glossat la trajectòria. Atès que avui es troba fora del país i no ens pot acompanyar, ha demanat que llegeixi la seva glossa la senyora María Purificación Pinto Fernández, professora i escriptora que ha adoptat el català com a llengua pròpia.

(Aplaudiments.)

María Purificación Pinto Fernández (professora i escriptora)

Joaquim Arenas i Sampera, Margarida Muset i Adel, avui el Parlament de Catalunya us atorga la Medalla d'Honor, en categoria d'or, com a reconeixement de tot el que heu fet a favor de la llengua i de l'escola durant tants anys. Reconeixement a la vostra professió com a mestres, com a pedagogs, per la inspecció, en el cas de la Margarida, i per les dotzenes de llibres i d'articles que heu escrit a favor de l'escola del país.

[...]

La presentadora

Lliurarà les distincions l'honorable senyora Alba Vergés i Bosch, vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament de Catalunya. Recullen les medalles el senyor Joaquim Arenas i Sampera i la senyora Margarida Muset i Adel.

(Pausa. Aplaudiments.)

Joaquim Arenas i Sampera

Honorable vicepresidenta primera del Parlament en funcions de presidenta, molt honorable president de la Generalitat —senyor Pere Aragonès—, consellers, alcaldes, senyora Laura Borràs, la concessió de la Medalla d'Honor del Parlament que rebem en aquest acte m'ha causat sorpresa, molta satisfacció, però sobretot apel·la al meu sentiment de responsabilitat davant de vostès i davant del poble de Catalunya que vostès representen.

[...]

Margarida Muset i Adel

Digníssimes autoritats, senyores i senyors, m'adhereixo formalment a l'agraïment fet pel meu company Joaquim Arenas del gran honor que ens han fet la Mesa del Parlament i, per extensió, els il·lustres diputats i diputades, atorgant-nos –juntament amb els nostres admiradíssims i estimats Núria Feliu i Pau Riba, que les reben lamentablement a títol pòstum– aquesta medalla d'honor.

[...]

La presentadora

Després d'aquestes paraules, i per cloure ja aquest acte de lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, pren la paraula l'honorable senyora Alba Vergés i Bosch, vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament de Catalunya.

La vicepresidenta primera en funcions de presidenta (Alba Vergés i Bosch)

Molt bona tarda a totes i a tots. President de la Generalitat de Catalunya, conselleres, consellers, membres del Govern, membres de la Mesa del Parlament, presidenta Laura Borràs, diputats i diputades del Parlament de Catalunya, expresident de la Generalitat, president Mas, expresidents del Parlament —president Rigol, president Benach— i totes les altres autoritats que ens acompanyeu d'altres cambres, i també del món municipal.

[...]

La presentadora

Arribem al final de l'acte i ho farem de nou amb la Coral Sant Jordi, que, per cert, enguany celebra el seu setanta-cinquè aniversari. Sota la direcció d'Oriol Castanyer i Martí, ens interpretarà l'himne nacional de Catalunya, Els segadors.

(La Coral Sant Jordi canta Els segadors.)

(Aplaudiments forts i perllongats.)

---

– Exemple d'un acte de lliurament d'una sola medalla, amb presentació mitjançant veu en off

PARLAMENT DE CATALUNYA

XV legislatura · 10 de setembre de 2024



Medalla d'Honor del Parlament,

en la categoria d'or,

al monestir de Montserrat



ACTE DE LLIURAMENT



(L’Escolania de Montserrat canta el Virolai.)

(Aplaudiments.)

La presentadora (veu en off)

Senyores i senyors, us donem la benvinguda a l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, en la categoria d’or.

Lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament, en la categoria d’or, al monestir de Montserrat

Té la paraula la senyora Maria Dolors Vidal Casellas, doctora en història de l’art i professora de la Universitat de Girona, que farà la glossa del monestir de Montserrat.

Maria Dolors Vidal Casellas (doctora en història de l’art i professora de la Universitat de Girona)

Molt honorable president del Parlament, molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, honorables conselleres i consellers, il·lustres senyores i senyors diputats, reverendíssim pare abat, autoritats eclesiàstiques i civils, senyores i senyors...

Wilhelm von Humboldt, antropòleg i historiador de la llengua, la primavera de 1800 puja a Montserrat. Wilhelm escriu un assaig de la seva experiència durant l’ascensió a la muntanya, al monestir i a les ermites. Ha rebut una forta impressió visual i espiritual. Mentre puja, recorda i connecta amb el poema de Goethe Els misteris, aquell moment en què la vida del quotidià queda enrere i s’obre davant nostre la certesa d’una altra plenitud.

Wilhelm intitularà el seu assaig El Montserrat i el dedicarà a Goethe, per l’afinitat de l’experiència en albirar les coses més altes. Va pujant, escolta les campanes, sent i percep com tot home és un pelegrí en aquesta vida.

[...]

La presentadora (veu en off)

Per lliurar la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, en la categoria d’or, puja a l’escenari el molt honorable senyor Josep Rull i Andreu, president del Parlament de Catalunya.

(Pausa.)

Recull la medalla el reverendíssim pare Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat.

(Aplaudiments.)

El pare abat de Montserrat ens dirigirà unes paraules.

Manel Gasch i Hurios (abat de Montserrat)

Molt honorable senyor Josep Rull i Andreu, president del Parlament; molt honorable senyor Salvador Illa i Roca, expresidentes i presidents del Parlament i de la Generalitat de Catalunya, reverendíssims senyor arquebisbe i bisbe, honorables consellers i conselleres, senyores diputades i diputats, autoritats, doctora Dolors Vidal –gràcies−, estimats germans monjos que sou aquí i estimats escolans −que no sé si m’estan escoltant, però són a prop−, senyors i senyores...

Fa uns anys vaig poder assistir al lliurament del doctorat honoris causa al pare Alexandre Olivar i Daydí, monjo de Montserrat, quan tenia noranta-nou anys. En el discurs d’agraïment, amb l’agudesa que el caracteritzava, digué: «Si dic que no mereixo aquest doctorat faré quedar malament els qui tan gentilment me l’han atorgat. Per tant, no penso dir que no el mereixo, i senzillament donaré les gràcies.» Em sento avui, en nom del monestir de Montserrat, a l’inici de la celebració d’aquests mil anys d’història, amb un ànim semblant, que jo voldria qualificar d’humilment agraït. Agraït al Parlament per aquest reconeixement que ens ajuda a fer-nos conscients del camí recorregut i que ens encoratja a continuar en la fidelitat a totes les raons per les quals el molt honorable president d’aquesta cambra ha justificat aquesta medalla.

[...]

La presentadora (veu en off)

A continuació té la paraula el molt honorable senyor Salvador Illa i Roca, president de la Generalitat de Catalunya.

El president de la Generalitat (Salvador Illa i Roca)

Molt honorable senyor Josep Rull, president del Parlament de Catalunya; reverendíssim pare Manel Gasch, abat de l’abadia de Montserrat; honorables consellers i conselleres, diputats i diputades, membres de la Mesa del Parlament, autoritats eclesiàstiques i civils, doctora Maria Dolors Vidal, senyores i senyors, molt bona tarda.

Alguns diuen que som un petit gran país, on les distàncies són curtes. Dissortadament, a vegades ens entossudim a fer aquestes distàncies més llargues del que realment són. Avui donem el tret de sortida a una nova diada. I la Diada és una excel·lent oportunitat per a retrobar-nos, una oportunitat perquè els catalans i les catalanes deixem enrere les distàncies que ens allunyen els uns dels altres i cerquem allò que ens uneix, allò que ens fa sentir part d’un mateix país, sense renunciar, és clar, a les nostres idees, als nostres projectes, a les nostres aspiracions, a les nostres maneres de pensar. Això, retrobar-nos, cercar el que ens uneix, assolir els consensos amplis que el país necessita, és precisament el que fem o intentem fer aquí, en aquest Parlament de Catalunya que avui ens acull. Ho fem parlant, dialogant i contrastant.

[...]

La presentadora (veu en off)

Per cloure aquest acte de lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya pren la paraula el molt honorable senyor Josep Rull i Andreu, president del Parlament de Catalunya.

El president del Parlament (Josep Rull i Andreu)

Reverendíssim Manel Gasch, pare abat de Montserrat; molt honorable president de la Generalitat, Salvador Illa; honorables membres del Govern de la Generalitat, membres de la Mesa, diputats i diputades del Parlament, president Benach, presidenta De Gispert, presidenta Forcadell, president Torrent, presidenta Borràs, presidenta Erra, president Pujol, president Montilla, president Mas, president Aragonès, autoritats i autoritats eclesiàstiques, senyores i senyors, ciutadans de Catalunya que també ens veuen a través dels mitjans de comunicació, molt bona tarda a tothom.

Des de l’any 2000 una persona excepcional, el president Rigol, i la seva Mesa van instaurar la Medalla d’Honor, en la categoria d’or, la màxima distinció que concedeix la seu de la sobirania nacional de Catalunya. El Parlament ho fa a persones, entitats o institucions que són mereixedores d’un reconeixement especial pel fet d’haver excel·lit en el seu àmbit i pel fet d’haver esdevingut una referència per al conjunt de la nació catalana. És en aquest sentit que cal recordar que el lliurament d’aquesta medalla es duu a terme en el context de la Diada Nacional de Catalunya, allò que ens permet mirar el passat, veure la nostra història i, sobretot, aquesta vocació insubornable de projectar-nos cap al futur.

[...]

La presentadora (veu en off)

Acabem l’acte de nou amb l’Escolania de Montserrat, que sota la direcció de Llorenç Castelló interpretarà Els segadors, l’himne nacional de Catalunya.

(L’Escolania de Montserrat canta Els segadors.)

(Aplaudiments forts i perllongats.)