4.5. Acotacions

Emprem les acotacions per a deixar constància de les incidències no enregistrables de les sessions parlamentàries i fer entenedor el text de la transcripció.

Escrivim les acotacions en cursiva i entre parèntesis (els parèntesis, també en cursiva). En general, comencen amb majúscula i, per tant, inclouen el punt dins el parèntesi. Tanmateix, si cal col·locar-les enmig d’un discurs, les escriurem amb minúscules i sense punt final (tret de la Pausa, que sempre s’escriu amb majúscula inicial, perquè no és indicadora de cap fet simultani al discurs).

potser sí que ens agradaria de fer una trobada de..., les que puguin, una mica de representació de diputades dels grups parlamentaris que vinguessin a Vic (veus de fons), o diputats, és veritat...





Hi ha cap torn en contra? (Pausa.) Doncs, no havent-hi cap grup que sol·liciti fer un torn en contra...

En les acotacions que facin esment dels oradors, utilitzarem els termes “orador” o “oradora” quan l’acotació quedi dins el discurs d’aquest, és a dir, un cop introduïda l’entrada de l’intervinent. Per exemple:

El rector de la Universitat de Barcelona

Bon dia, senyores i senyors diputats. Em complau fer-los avui la presentació de [...]

(L’exposició de l’orador és acompanyada d’una projecció de xarts, els quals poden ésser consultats a l’expedient de la comissió.)

Començarem amb la projecció d'una sèrie de documents...





Jaume Camps i Rovira

Senyora presidenta, nosaltres, per anunciar el vot a favor i per dir que nosaltres sempre estarem d’acord que un conseller o una consellera vingui a manifestar el seu programa de govern, el seu programa d’actuació..., i que si haguéssim de fer cas de les bravates del Grup Socialistes... (per raons tècniques, no han quedat enregistrats alguns mots de la intervenció de l’orador) ...ni consellera, perquè no valia la pena pel que quedava de legislatura.

En canvi, quan l’acotació sigui prèvia a la introducció de l’entrada, hi posarem el nom complet o el càrrec de la mateixa manera que els reproduiríem o els reproduïm, si escau, en l’entrada. Per exemple:

El president

Fetes les intervencions dels grups, donaríem per acabada aquesta compareixença... (El rector de la Universitat de Barcelona demana per parlar.) Digui, senyor Tugores...

El rector de la Universitat de Barcelona

Disculpi, senyor president, volia encara afegir...





El president

Gràcies, senyor diputat. Per prendre posició en nom de Convergència i Unió, té la paraula el senyor Fernández Teixidó.

Antoni Fernández i Teixidó

Gràcies... (Remor de veus. Jaume Camps i Rovira intervé sense fer ús del micròfon.)

El president

Senyor Camps, per favor... Té la paraula el senyor Fernández Teixidó.

Els membres del Govern, els membres de les meses del Parlament i els qui les assisteixen són esmentats pel càrrec, tant si l’acotació queda dins com si queda fora del discurs. Per exemple:
(El president de la Generalitat s'absenta del Saló de Sessions.)

(La vicepresidenta primera riu.)

(La lletrada Anna Casas i Gregorio nega amb el dit.)

(La consellera d’Igualtat i Feminismes mostra un full a la cambra.)

(La presidenta retira l’ús del micròfon al conseller d’Interior i aquest continua parlant uns moments.)


Hi ha un seguit d’acotacions que ja tenim tipificades i que, per tant, caldrà que siguin emprades sempre de la mateixa manera, tot i que, en funció de les necessitats, en podem crear de noves.