4.5. Acotacions

S’empren les acotacions per a deixar constància de les incidències no enregistrables de les sessions parlamentàries i fer entenedor el text de la transcripció.

Les acotacions s’escriuen en cursiva i entre parèntesis (els parèntesis, també en cursiva). En general, comencen amb majúscula i, per tant, inclouen el punt dins el parèntesi. Tanmateix, si cal col·locar-les enmig d’un discurs, s’escriuen amb minúscules i sense punt final (tret de Pausa, que s’escriu sempre amb majúscula inicial, perquè no és indicadora de cap fet simultani al discurs).

potser sí que ens agradaria de fer una trobada de..., les que puguin, una mica de representació de diputades dels grups parlamentaris que vinguessin a Vic (veus de fons), o diputats, és veritat...

---

Hi ha cap torn en contra? (Pausa.) Doncs, no havent-hi cap grup que sol·liciti fer un torn en contra...

En les acotacions que fan esment dels oradors, s’utilitzen els termes «orador» o «oradora» quan l’acotació queda dins el discurs d’aquest, és a dir, un cop introduïda l’entrada de l’intervinent. Per exemple:

Joan Guàrdia i Olmos (rector de la Universitat de Barcelona)

Bon dia, senyores i senyors diputats. Em complau fer-los avui la presentació de [...]

(L’exposició de l’orador és acompanyada d’una projecció de xarts, els quals poden ésser consultats a l’expedient de la comissió.)

Començarem amb la projecció d'una sèrie de documents...

---

Jaume Camps i Rovira

Senyora presidenta, nosaltres, per anunciar el vot a favor i per dir que nosaltres sempre estarem d’acord que un conseller o una consellera vingui a manifestar el seu programa de govern, el seu programa d’actuació..., i que si haguéssim de fer cas de les bravates del Grup Socialistes... (per raons tècniques, no han quedat enregistrats alguns mots de la intervenció de l’orador) ...ni consellera, perquè no valia la pena pel que quedava de legislatura.

En canvi, quan l’acotació sigui prèvia a la introducció de l’entrada, s'hi posa el nom complet o el càrrec de la mateixa manera que es reproduirien o es reprodueixen, si escau, en l’entrada. Per exemple:

El president

Fetes les intervencions dels grups, donaríem per acabada aquesta compareixença... (El rector de la Universitat de Barcelona demana per parlar.) Digui, senyor Tugores...

Joan Guàrdia i Olmos (rector de la Universitat de Barcelona)

Disculpi, senyor president, volia encara afegir...

---

El president

Gràcies, senyor diputat. Per prendre posició en nom de Convergència i Unió, té la paraula el senyor Fernández Teixidó.

Antoni Fernández i Teixidó

Gràcies... (Remor de veus. Jaume Camps i Rovira intervé sense fer ús del micròfon.)

El president

Senyor Camps, per favor... Té la paraula el senyor Fernández Teixidó.

Els membres del Govern, els membres de les meses del Parlament i els qui les assisteixen s’esmenten pel càrrec, tant si l’acotació queda dins com si queda fora del discurs. Per exemple:

(El president de la Generalitat s'absenta del Saló de Sessions.)

(La vicepresidenta primera riu.)

(La lletrada Anna Casas i Gregorio nega amb el dit.)

(La consellera mostra un full a la cambra.)

(La presidenta retira l’ús del micròfon al conseller i aquest continua parlant uns moments.)

Hi ha un seguit d’acotacions que ja estan tipificades i que, per tant, s’empren sempre de la mateixa manera, tot i que, en funció de les necessitats, se’n poden crear de noves.